Carme Serrallonga i Calafell y el legado de la Edad de Plata en la renovación pedagógica catalana. La resistencia escolar para refugiarse de un mundo que se habita, pero no se vive

Carme Serrallonga i Calafell and the Legacy of the Silver Age in Catalan Educational Reform School: Resistance as a Refuge from a World that is Inhabited but not Lived

This article focuses on the figure of Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), a Catalan teacher and translator, in the historical and cultural context of the Spanish Silver Age. Even if Carme Serrallonga could be considered as primarily linked to the Catalan cultural atmosphere, both her education and her social role represent a paradigmatic example of the social and cultural reality, as well as the values, that marked the Spanish culture throughout the first third of the 20th century. To comprehend Carme Serrallonga within this historical and cultural context, this study draws on two types of sources. Firstly, the interviews that Serrallonga gave during her life. Secondly, the testimonies of those who wrote about her from different perspectives: as a school-teacher, translator, friend, or drama teacher. From these different sources, the article offers a paradigmatic biographical account of a Catalan woman educated during the first third of the 20th century, and who fully developed her teaching activity in the years that followed the Spanish Civil War. A turbulent period in which she still continued her struggle for creating new cultural spaces where to work in continuity and respect to the values of the Silver Age. Particularly by pointing out the importance of pedagogical renewal and cultural promotion for emancipatory purposes.

Bibliography

• Bayón, D. 1930. Instituto escuela, «Escuelas de España», 4, pp. 65-81.
• Betevé. 2021, 13 de marzo. Carme Serrallonga, la mestra de la coeducació en català, Va passar aquí. https://www.youtube.com/watch?v=10rbicM5eeU
• Carbonell, E. 1999. Taula rodona Carme Serrallonga, «Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació teatral», 15, pp. 99-102.
• Delgado, B. 2000. La Institución Libre de Enseñanza en Catalunya, Barcelona, Ariel Practicum.
• Domènech, S. 1998. L’Institut-Escola de la Generalitat i el doctor Josep Estalella, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Espinàs, J. M. 1984. Identitats, Carme Serrallonga. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. https://www.ccma.cat/3cat/carme-serrallonga/video/2578459/
• Ferran, M. 1997. L’Escola Isabel de Villena i la seva gent, 1939-1989: mig segle d’acció escolar catalana, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Galí, A. 1979. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936), Llibre III Ensenyament Secundari, Barcelona, Fundació Alexandre Galí.
• Hernanz, N. 1930. Notas de una visita a las escuelas de Barcelona, «Escuelas de España», 10, pp. 43-52.
• Julià, L. 2010. Carme Serrallonga (1909-1997), «Quaderns: Revista de Traducció», 17, pp. 9-15.
• López-Ocón Cabrera, L. 2007, El cultivo de las Ciencias Humanas en el Centro de Estudios Históricos de la JAE, «Revista Complutense de Educación», 18 (1), pp. 59-76.
• Mañe, L. y Herrera, M. D. 1985. De la traducció teatral. Parlant amb Carme Serrallonga, «Quaderns de Traducció i Interpretació», 5/6, pp. 159-179.
• Martínez Alfaro, E. 2016. El Instituto-Escuela y la Institución Libre de Enseñanza, «Indivisa. Boletín de Estudios e Investigación»,16, pp. 83-101.
• Navarra Ordoño, A. 2015. El regeneracionismo. La continuidad reformista, Madrid, Cátedra.
• Nicolàs, F. 1996. 13 de mayo. Entrevista a Carme Serrallonga, «El temps», 621, pp. 44-47.
• Noguero, J. 1995. Llegir, ensenyar, traduir. Entrevista a Carme Serrallonga, «Escola Catalana», 318, pp. 39-47.
• Pessarrodona, M. 1996. Una dona de lletres: Carme Serrallonga, «Catalònia», 45, pp. 44-47.
• Playà, J. 1999a. Carme Serrallonga, traductora i renovadora de la pedagogia catalana, mor a vuitanta-vuit anys, «Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral», 15, pp. 63-64.
• Playà, J. 1999b. La mestra irrepetible: Carme Serrallonga deixa un llegat de modernitat a la pedagogia catalana, «Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral», 15, pp.73-77.
• Scotton, P. 2022. María de Maeztu. Una maestra alle origini della pedagogia sociale spagnola. Lecce, Pensa.
• Scotton, P. 2016. Lorenzo Luzuriaga y el reto de la educación global, «Res Publica. Revista de Historia de las Ideas Políticas», 19(1), pp. 99-129
• Vilafranca, I. 2009. La influència del krausisme a Catalunya, «Temps d’educació», 37, pp. 39-50.
• Vilafranca, I. 2013. Una mujer de vanguardia en el reformismo pedagógico. El caso de María de Maeztu y Whitney, en: Galceran, M. y Vilanou, C. (Ed.), Dones i Pedagogia, Barcelona, Editorial Claret, pp. 53-74.
• Vilafranca, I. y Vilanou, C. 2018. Presentació, en Vilafranca, I. y Vilanou, C. (Ed.), Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 11-18.
• Vilafranca, I., Egea, A. y Ortega, E. 2021. Capitales pedagógicas alemanas del período de entreguerras: Múnich, Marburgo, Berlín y Jena, en Vilafranca, I. y Cercós, R. (Ed.), Ciudades pedagógicas europeas, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 241-282.
• Vilanou, C. y Soler, J. 1999. El noucentisme: construir un país a través de l’educació, en Pedagogia a Catalunya: dos-cents cinquanta anys de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons de Baldiri Reixac, cent anys de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Barcelona, Fundació Jaume I, pp. 30-43.